Tarradellas, fin de partida del sueño bilateral catalán

Autores/as

  • Joan Esculies

DOI:

https://doi.org/10.53351/ruhm.v7i13.389

Palabras clave:

Tarradellas, catalanismo, comunidad autónoma, nacionalismo, confederal

Resumen

Título: Tarradellas, fin de partida del sueño bilateral catalán

Title: Tarradellas, end of the Catalan bilateral dream

 

[ES] Resumen: A través de la trayectoria de la figura del político catalanista Josep Tarradellas, presidente de la Generalitat de Cataluña en el exilio y durante la Transición, el artículo traza las distintas fases por las que durante el siglo veinte pasó la propuesta catalanista para tratar de conseguir la bilateralidad en la relación Barcelona-Madrid en un marco confederal y acomodar su proyecto político en el seno de España. Tarradellas conformó su ideología, como el nacionalismo catalán en su conjunto, influenciado por el planteamiento historicista de una Península ibérica formada por dos coronas —a su entender Castilla y Cataluña—.

Tarradellas ejerció como consejero de Gobernación y diputado a Cortes Constituyentes y en el primer parlamento catalán durante la Segunda República. Vivió de cerca la aprobación del Estatuto de autonomía de Cataluña en 1932 y la problemática que conllevó su confección y su despliegue. Asimismo, durante la Guerra Civil ejerció como consejero de Finanzas y jefe de sucesivos gobiernos de la Generalitat presidida por Lluís Companys. Con Tarradellas al frente del ejecutivo Cataluña superó las cotas competenciales previstas y se estableció una situación confederal de facto en el seno de la República.

La pérdida de la Guerra Civil por parte de la República marcó el fin del Estado que proyectaba un gobierno central y tres gobiernos autónomos, un modelo en el que el nacionalismo catalán se hubiese podido sentir cómodo en gran medida. Los pactos de la Transición para superar la dictadura franquista y a la vez para contener, mediante la España de las autonomías, las demandas de los llamados nacionalismos periféricos, no gustó ni a Tarradellas ni al catalanismo. Se aceptó, dadas las circunstancias, pero descolocó el relato establecido de su imaginario, que prefiguraba un Estado con dos capitales en relación bilateral.

Palabras clave: Tarradellas, catalanismo, comunidad autónoma, nacionalismo, confederal.


[EN] Abstract: Through the trajectory of the Catalan politician Josep Tarradellas, president of the Generalitat of Catalonia in exile and during the Spanish Transition, the paper traces the different phases through which, during the twentieth century, Catalanist aim to achieve bilaterality in the Barcelona-Madrid relationship in a Confederal state— in order to accommodate its political project within Spain. Tarradellas shaped his ideology, as Catalan nationalism as a whole, influenced by the historicist approach of an Iberian Peninsula made up of two crowns —in this view Castile and Catalonia—.

Tarradellas exerted like consejero de Gobernación and deputy to Cortes Constituyentes and in the first Catalan parliament during the Second Republic. He intervened in the approval of the Statute of Autonomy of Catalonia in 1932 and knew about the problems that led to its preparation and deployment. Also during the Spanish Civil War exerted like consejero de Finanzas and head of successive governments of the Generalitat presided over by Lluís Companys. With Tarradellas at the head of the executive, Catalonia exceeded the expected levels of competence and established a de facto confederation within the Republic.

The loss of the Civil War by the Republic marked the end of the state that projected a central government and three autonomous governments in which Catalan nationalism could have been comfortable to a great extent. The pacts of the Transition to overcome the Franco dictatorship and at the same time to contain, through the Spain of the autonomies, the demands of the socalled peripheral nationalisms, did not like Tarradellas or Catalanism. It was accepted, given the circumstances, but the new model dislocated the established account of his imaginary that prefigured a state with two capitals in bilateral relation.

Keywords: Tarradellas, catalanism, autonomous communities, Nationalism, Confederal.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Joan Esculies

Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976). Doctor en Historia Jaume Vicens Vives de la UPF. Máster en Nacionalismo y Conflicto Étnico por el Birkbeck College de la Universitat de  Londres. Licenciado en Periodismo y en Biología. Miembro del Grupo de Investigación Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF. En el ámbit de la no-ficción ha publicado diversos artículos centrados en la aparición del nacionalismo radical catalán y en los paralelismos que ha buscado el catalanismo con otros movimientos nacionalistas. Es autor de las obras Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens de la República (2012) y Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). En el ámbito de la ficción ha publicado Contes Bàrbars (2009); Tràilers (2006), Premio Mercè Rodoreda de Cuentos 2005 y L'ocell de la pluja (2003), Premio narrativa Ciutat L'elx 2002.

Citas

Josep M. AINAUD y Enric JARDÍ: Prat de la Riba: home de govern, Barcelona, Ariel, 1973.

Joan ALAVEDRA: Francesc Macià. President de Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981.

Xavier ALBERTÍ i Albert ARRIBAS, Guimerà. Home símbol, Barcelona, Edicions 62, 2016.

Valentí ALMIRALL: Bases para la Constitución federal de la nación española y para la del estado de Cataluña: observaciones sobre el modo de plantear la confederación en España, Barcelona: Celestino Verdaguer.

José ÁLVAREZ JUNCO: “Historia de dos ciudades”, El País, 29 de setiembre de 2013.

Pere ANGUERA: L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938), Barcelona: Centre d’Història Contemporània de Catalunya – PAM, 2008.

Albert ARBÓS: Tarradellas. La conciencia de un pueblo, Barcelona, Grijalbo, 1988.

Xavier ARBÓS: “La idea de nación de naciones”, La Vanguardia, Culturas, 5 de agosto de 2017.

Gregorio ARRIEN y Inaki GOIOGANA: El primer exili dels bascos. Catalunya 1936-1939, Barcelona, Fundació Ramon Trias Fargas, Fundació Sabino Arana, 2001

Manuel AZAÑA: Memorias políticas y de guerra (entrada del 20 de setiembre de 1937), vol.2, Barcelona, Crítica, 1981.

Albert BALCELLS, Enric PUJOL y Jordi SABATER: La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Proa, 1999.

Miquel BELTRÁN VILLALVA, Manuel GARCÍA FERRANDO y Eduardo LÓPEZ-ARANGUREN, La conciencia nacional y regional en la España de las autonomías, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 1994.

Josep BENET: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988), Barcelona, Empúries, 1992.

Josep M. BRICALL: Política económica de la Generalitat (1936-1939), Barcelona, PAM, 1970.

Josep M. BRICALL: Memoria de un silencio, el gobierno Tarradellas (1977-1980), Barcelona, Plaza&Janés, 2003.

Jaume COLOMER: La Unió catalanista i la formació del nacionalisme radical, 1895-1917: l'obra del doctor Martí i Julià, Tesis Doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1984.

Jaume COLOMER: Martí i Julià: notas para una biografía política, Tesis de licenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1975.

Agustí COLOMINES y Aurora MADAULA: Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924, Barcelona, Comanegra, 2014.

Alfons CUCÓ: El valencianisme polític (1874-1936), València, Garbí.

Joan B. CULLA: El catalanisme d’esquerra (1928-1936), Barcelona, Curial, 1977.

Santiago DE PABLO, Ludger MEES y José Antonio RODRÍGUEZ: El péndulo patriótico. Historia del Partido Nacionalista Vasco, v.2, Barcelona, Crítica, 2001.

Àngel DUARTE: El republicanisme català a finals del segle XIX (1890-1900), Tesis Doctoral, Bellaterra, Universitat Autònoma de Bellaterra, 1987.

Joan ESCULIES: Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2012.

Joan ESCULIES: Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936), Barcelona, Edicions Dau, 2012.

Joan ESCULIES: “El nacionalismo radical catalán (1913-1923)”, Spagna Contemporanea, 43, (2013), pp.7-28.

Joan ESCULIES: “La Falç (1918-1939). Història d’una joventut del nacionalisme radical català”, Afers. Fulls de recerca i pensament, 78, (2014), pp.495-523.

Joan ESCULIES: Evitar l’error de Companys. Tarradellas i els fets d’octubre, Barcelona, Edicions de 1984, 2014.

Joan ESCULIES: Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme, Barcelona, Edicions de 1984, 2015.

Joan ESCULIES: Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic, Barcelona, Ed. 1984, 2015.

Joan ESCULIES: “Tarradellas el organizador. La campaña propagandística del Estatuto de Autonomía de Cataluña en 1932”, Historia y Política, 36, (2016), pp.241-262.

Joan ESCULIES: Pau Casals. La carta secreta de Tarradellas i Prieto, Barcelona, Edicions Base, 2016.

Joan ESCULIES: A la recerca de Prat de la Riba, Barcelona, Pòrtic, 2017.

Joan ESCULIES: “Tarradellistes quan convé”, Ara, 6 de febrero de 2017.

Joan ESCULIES: Ponència ‘Legitimar la presidencia. El jove Tarradellas i Macià’. 7 de junio de 2017, Monasterio de Poblet, [En fase de publicación por la Diputación de Barcelona].

Mariano ESTEBAN DE VEGA: “La creación simbòlica de la Comunidad Autónoma de Castilla y León”, en Mariano ESTEBAN DE VEGA y Antonio MORALES MOYA (eds.): Castilla en España. Historia y representaciones, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2009, pp.328-350.

Pere GABRIEL: El catalanisme i la cultura federal: història i política del republicanisme popular a Catalunya el segle XIX, Reus, Fundació Josep Recasens, 2007.

Manuel GERPE: L’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’estat integral, Barcelona, Edicions 62, 1977.

Arnau GONZÁLEZ VILALTA: Lluís Companys, home de govern, Barcelona, Edicions Base, 2009

Arnau GONZÁLEZ: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), València, Afers, 2011.

César GONZÁLEZ-RUANO: “No existe ‘hoy’ un separatismo catalán, sino un romanticismo catalán”, Nuevo Mundo, 22 de mayo de 1931.

Josep GRAU: La Lliga regionalista i la lengua catalana (1901-1924), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006

Marc GUINJOAN y Toni RODON: Más allá de las identidades: El sentimiento autonomista en España, Comunicación presentada al VIII Congreso Vasco de Sociología, Bilbao, 2010.

Enric JARDÍ: Francesc Macià. El camí de la llibertat (1905-1931), Barcelona, Aymà, 1977.

M. Dolors IVERN: Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936, 2vol, Barcelona, PAM, 1988, 1989.

Jordi LLORENS: La Unió Catalanista i els origens del catalanisme politic: dels origens a la presidencia del dr. Martí i Julià, 1891-1903, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), 1992.

Javier de MADARIAGA: Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939), Lleida, Editorial Milenio, 2008.

Joan–Lluís MARFANY: Nacionalisme español i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Barcelona, Edicions 62, 2017.

Josep Lluís MARTÍN RAMOS: Ordre públic i violencia (1936-1937), Barcelona, Edicions DAU, 2011.

Josep Lluís MARTÍN RAMOS: Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939), Barcelona, Edicions DAU, 2013.

Josep Lluís MARTÍN RAMOS: La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937, Barcelona, L’Avenç, 2012

Josep Lluís MARTÍN RAMOS: Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, Barcelona, L’Avenç, 2015.

David MARTÍNEZ FIOL: “‘Cavallers del treball’: función pública, corporativismo y asociacionismo profesional en Cataluña (1900-1936)”, Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, dossier ‘Catalanismo: política y cultura’, en Jordi CASASSAS (coord.): Publications de l’Université de Provence, 45, (2010), pp.149-167.

David MARTÍNEZ FIOL y Joan ESCULIES: 1917, el año en que España pudo cambiar, Sevilla, Espuela de Plata, 2017.

Ludger MEES: El profeta pragmático. Aguirre, el primer lehendakari (1939-1960), Irún, Alberdania, 2006.

Manuel MILIÁN MESTRE: Els ponts trencats, Barcelona, Pòrtic, 2015.

Enrique MORADIELLOS: Negrín, Barcelona, Península, 2006

Andreu NAVARRA: La región sospechosa. La dialéctica hispanocatalana entre 1875 y 1939, Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.

Rafael OLIVAR: Prat de la Riba, Barcelona, Aedos, 1964.

Pelai PAGÈS: La Comissió d’Indústria de Guerra de Catalunya (1936-1938), Barcelona, PAM, 2008.

Manuel PÉREZ NESPEREIRA: Prat de la Riba. Nacionalisme i formació d’un Estat Català, Barcelona, Editorial Base, 2007.

Carles PI I SUNYER: La República y la Guerra. Memorias de un político catalán, México DF, Ediciones Oasis, 1975.

Carles PI I SUNYER: Memòries de l’exili. El Consell Nacional de Catalunya 1940-1945, v.I, Barcelona, Curial, 1978.

Josep PICH, «El projecte polític catalanista, progressista i modernitzador de Valentí Almirall i Llozer», Recerques, 2002, núm. 44, pp. 111-138.

Josep PICH, «Federalisme i catalanisme» en Valentí Almirall, Antologia de textos, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, pp. 9-44.

Josep Antoni POZO GONZÁLEZ, Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936, Sevilla, Espuela de Plata, 2012.

Josep Antoni POZO GONZÁLEZ: La Catalunya antifeixista. El govern Tarradellas enfront de la crisi política i el conflicto social, Barcelona, Edicions Dau, 2012.

Enric PRAT DE LA RIBA: La nacionalitat catalana, Barcelona, La Cataluña, 1906.

Enric PUJOL: El retorn del president Tarradellas (1977-1980), Barcelona, Edicions Dau, 2017.

Josep M. ROIG i ROSICH: Francesc Macià. Polític, teòric, agitador. Documents (1907-1931), Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010.

Fermí RUBIRALTA: Una història de l’independentisme polític català: de Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira, Lleida: Pagès Editors, 2004.

Núria SALES: «Podem parlar de la Catalunya dels Àustries com d’un estat? I on rau l’estatalitat, en les monarquies compostes?», Revista d’Història moderna, Manuscrits. Catalunya i Espanya a l’època moderna. Homenatge a J. H. Elliot, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 15, 1997, pp. 23-31.

Josep SÁNCHEZ CERVELLÓ: La Segunda República en el exilio (1939-1977), Barcelona, Planeta, 2011.

Martí SANS ORENGA: Els treballadors mercantils dins del moviment obrer català, Barcelona: Pòrtic, 1975.

Carles SANTACANA: Josep Tarradellas. L’exili (1939-1954) y (1954-1977), 2vol., Barcelona, Edicions DAU, 2014-2015.

Ferran SOLDEVILA: Historia de España, Barcelona, Ariel, 1952.

Josep Maria SOLÉ SABATÉ: Lluís Companys. President de Catalunya. Biografía humana i política, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2 vol., 2007.

Joaquín SOLER SERRANO: Conversaciones con Tarradellas, Madrid, Sedmay, 1977

Toni STRUBELL: Josep Roca Farreras i l’origen del nacionalisme d’esquerres. A partir del material aplegat per Fèlix Cucurull, Arenys de Mar, Llibres del Setciències, 2000.

Toni STRUBELL: Josep-Narcís Roca i Ferreras (1834-1891), Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008.

Josep TARRADELLAS: “Realitats i no il·lusions”, L’Opinió, 20 de febrero de 1934, p.3.

Josep TARRADELLAS – Gobierno de Cataluña: Crònica de la Guerra Civil a Catalunya, vol. I-II, Barcelona, Edicions DAU, 2008-2009.

Josep TERMES: Nou resum d’història del catalanisme, Barcelona, Edicions Base, 2009.

Josep TERMES y Agustí COLOMINES: Les Bases de Manresa de 1892 i els origens del catalanisme, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enric UCELAY-DA CAL y Anna SALLÉS: “L’analogia falsa: el nacionalisme basc davant de la República Catalana i la Generalitat provisional, abril-julio 1931” en Manuel GONZÁLEZ PORTILLA, Joaquim MALUQUER y Borja DE RIQUER (dirs.): Industrialización y nacionalismo. Análisis comparativos, Bellaterra, Universidad Autónoma de Barcelona, 1985, pp.443-470.

Enric UCELAY-DA CAL: La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana (1931-1939), Barcelona, La Magrana, 1982.

Enric UCELAY-DA CAL: “Llegar a capital: Rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en la España del siglo XX”, Papers de la Fundació Rafael Campalans, (2002), pp.3-50.

Enric UCELAY-DA CAL: El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.

Enric UCELAY-DA CAL: “Per un catalanisme ‘imperial’. La publicitat política de la Lliga”, L’Avenç, 27, (2003), pp.14-19.

Enric UCELAY-DA CAL: “Pròleg” a Enric PRAT DE LA RIBA, La Nacionalitat Catalana, Barcelona, RBA, 2013, pp.7-33.

Enric UCELAY-DA CAL y Joan ESCULIES: Macià al país dels soviets, Barcelona, Edicions de 1984, 2015.

Enric UCELAY-DA CAL y Arnau GONZÁLEZ, Joan Lluhí Vallescà. L’home que va portar la República, Barcelona, Editorial Base, 2017.

Javier VARELA: “El sueño imperial de Eugenio d’Ors”, Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 2 (2009), pp.39-82.

Federico VÁZQUEZ OSUNA: La justicia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939), Barcelona, L’Avenç, 2009.

Descargas

Publicado

2018-04-25

Cómo citar

Esculies, J. (2018). Tarradellas, fin de partida del sueño bilateral catalán. Revista Universitaria De Historia Militar, 7(13). https://doi.org/10.53351/ruhm.v7i13.389